Algú em pot ajudar a explicar tècnicament (però de forma senzilla) per què no puc ni visualitzar ni emplenar els formularis del web de tràmits de la Generalitat amb GNU/Linux? Faig servir Okular i exigeixen Adobe Reader (versió 9.1 o superior) 😡 A la @sobtec un company va comentar que era perquè no feien servir protocols estàndards (crec). És per tornar a fer queixa al Síndic de Greuges, això és discriminació! Alguna gestió té formulari web però la majoria és PDF.
Com fer del #municipalisme una eina material d' #autodeterminació política, #transformaciósocial i democràcia econòmica. El dissabte 16 de novembre, a Manresa. Fundació Roca Galès. Inscripció: 15 € (inclou material, esmorzar, dinar, berenar i servei canguratge.
Veient detencions com la de la #XeniaLlibertat i altres noies joves, sembla q la #igualtatdegènere comença a arribar. Ni que sigui pel costat negre, per variar. Quan toca rebre i ser detingudes, som iguals. Ves x on. O potser aquí ja la teníem, la igualtat, i ara és simplement més visible.
"No volem guerres, no volem morts, però tampoc volem rebre i posar l'altra galta, perquè també ens la trenquin. Tot això que veieu passa perquè n'estem farts perquè ho estàvem esperant, perquè estem cansats de les humiliacions, perquè ja no tenim por, perquè en tenim, però ho hem assumit; perquè sabem que estem sols, perquè tenim orgull i, sobretot, perquè qui sembra la misèria, recull la ràbia."
"Mama, ens peguen. Papa, ens atropellen. Iaia, volen que tornem a viure el que tu vas patir. Germaneta, ens volen callats. Tiet, no vull fer la mili. Vull poder tenir un futur lliure, nostre, però per aconseguir-ho, cal que el present sigui lluita. Ens semblen perfectes les marxes, caminades, manifestacions pacífiques, però no ens critiqueu per no quedar-nos en "ni un pas endarrere" i voler fer "un pas endavant". No volem seguir i tornar com estàvem, volem canvis."
És una mica llarg, però val molt la pena. A veure si no me'n deixo cap tros...
"Mama, papa, iaia, germanes, tiets ... Estic bé. Estem bé. He rebut cops, cada dia. Avui segurament també en rebré. Però no passa res, fan mal, però no pararé. Ni jo ni cap companya. Els morats d'aquí a una setmana ja no hi seran; la coixesa, tampoc. Les ferides al final marxaran, però el menyspreu que rebem, no. Us envio aquestes paraules per intentar explicar-me, tranquil·litzar-vos i fer entendre què passa."